Com gestionar la tornada a l’escola dels nens: símptomes i consells per fer-la més fàcil
Raquel Cano, psicopedagoga
Publicat el · Revisat per Raquel Cano el

Quan s’acaba l’estiu, és molt habitual que a casa tornin els nervis. Alguns nens es mostren més irritables, d’altres es desperten abans d’hora o es queixen més del mal de panxa. I sovint els adults pensen: “Ja s’hi acostumarà”. Però la tornada a l’escola no sempre és tan senzilla, sobretot després de setmanes de canvis d’horaris, més calma, més joc i menys exigència.
Si t’estàs preguntant com gestionar la tornada a l’escola dels nens, aquí trobaràs una mirada molt pràctica: quins símptomes poden aparèixer, què és esperable i què no, i quines petites accions poden ajudar el teu fill a recuperar la rutina amb menys tensió. També hi trobaràs exemples reals de situacions que veiem sovint a consulta i que segurament et sonaran.
Per què la tornada a l’escola remou tant alguns infants?
Durant l’estiu, molts nens viuen amb un ritme més flexible. Dormen més tard, mengen a hores diferents i tenen més espai per jugar sense presses. Quan arriba setembre, tot canvia de cop: tornada d’horaris, deures, extraescolars, mestre nou, companys nous o, fins i tot, una classe diferent.
Per a un nen petit, això no és només “tornar a començar”. És tornar a separar-se, tornar a estar pendent de normes, tornar a rendir i tornar a adaptar-se. Hi ha infants que ho fan amb facilitat, però d’altres ho viuen amb més malestar i ho expressen amb el cos o amb el comportament.
A Àngels Espai Salut ens trobem sovint famílies que ens diuen: “A casa estava tranquil i, de sobte, torna a fer rebequeries”, o “abans li encantava l’escola i ara plora cada matí”. Aquest canvi no sempre vol dir que hi hagi un problema greu. Però sí que ens dona informació sobre com està vivint la transició.
Símptomes habituals quan la tornada a l’escola costa més del compte
Hi ha nens que verbalitzen clarament que no volen tornar a classe. Però d’altres ho mostren amb símptomes més discrets. Els més habituals són el mal de panxa o de cap abans d’anar a l’escola, els despertar-se repetits a la nit, més malsons o dificultat per adormir-se.
També és freqüent veure més irritabilitat, plors fàcils, enganxament excessiu a l’adult o rebequeries per coses petites. Un nen que abans es vestia sol pot començar a demanar ajuda per tot. Un altre que menjava bé pot perdre la gana els primers dies de curs.
Un exemple molt típic és el d’un nen de 7 anys que, cada diumenge al vespre, es posa neguitós perquè “demà hi ha escola”. No diu que estigui angoixat, però comença a dir que li fa mal la panxa, vol dormir amb els pares i està més sensible. Sovint això no és mandra ni “mala actitud”: és ansietat per anticipació.
En alguns casos, també podem veure retrocessos en hàbits que ja estaven consolidats, com tornar a fer pipí a la nit, demanar el xumet, o necessitar tornar a dormir amb llum. Són formes de demanar seguretat quan el nen encara no sap gestionar del tot el canvi.
Com ajudar el teu fill a fer una tornada a l’escola més fàcil
El primer que ajuda és no fer la tornada “a l’últim moment”. Si el canvi de rutina és brusc, el cos del nen ho nota molt més. Uns dies abans, podeu anar avançant l’hora d’anar a dormir, recuperar els horaris dels àpats i reduir una mica les pantalles al vespre.
També funciona molt bé preparar el terreny amb antelació. Per exemple, si un nen de 5 anys està preocupat perquè no sap si tindrà la mateixa mestra, li pots explicar el que sí que sap: l’horari, el recorregut fins a l’escola, amb qui l’acompanyarà i què farà quan arribi. La previsibilitat baixa molt el neguit.
Un altre recurs útil és fer una tornada progressiva al ritme escolar. No cal omplir els primers dies de setembre d’activitats, visites i compromisos. Hi ha famílies que arriben amb la idea de “posar ordre” de cop, i això acaba esgotant més el nen. Millor començar amb pocs canvis i anar pujant el nivell a poc a poc.
També val la pena validar el que sent. En lloc de dir-li “no passa res”, prova amb frases com: “Entenc que et costi tornar a començar” o “és normal que avui estiguis una mica nerviós”. Quan un nen se sent entès, baixa la resistència. I quan baixa la resistència, és més fàcil que col·labori.
Si a casa hi ha molta discussió al matí, prova de revisar una sola cosa: és l’hora de llevar-se? És que tot s’acumula massa d’hora? De vegades, un matí més ordenat —esmorza primer, vesteix-te després, motxilla preparada la nit abans— fa més diferència que insistir cada cinc minuts.
Quan el malestar pot indicar que necessiteu més suport
Hi ha nens que fan una adaptació normal, amb algun dia de plor o neguit, però sense que això interfereixi gaire en el seu dia a dia. En canvi, si el malestar dura setmanes, si el nen rebutja anar a escola de manera intensa o si hi ha un patiment molt marcat al voltant de la separació, convé demanar orientació.
També és important mirar si darrere de la tornada difícil hi ha altres factors. Potser hi ha dificultats de lectura, problemes de llenguatge, inseguretat social, por a equivocar-se o una sobrecàrrega emocional que a casa no havia sortit tant. De vegades, un infant no diu “em costa seguir les classes”, però ho mostra amb cansament, bloqueig o conductes de rebuig.
En aquests casos, la valoració amb psicologia infantil i juvenil o psicopedagogia pot ajudar a entendre què està passant i acompanyar millor el nen i la família. A Àngels Espai Salut, treballem amb aquestes situacions des d’una mirada propera, observant tant l’emoció com el funcionament diari.
També pot passar que la dificultat es relacioni amb la comunicació o amb el llenguatge, especialment en nens que els costa explicar què els preocupa, seguir instruccions o expressar el que senten. En aquests casos, una valoració de logopèdia pot ser molt útil per veure si hi ha alguna dificultat afegida que estigui fent més pesada la tornada.
Situacions que segurament et sonaran
Potser reconeixeràs el cas del nen que durant l’estiu ha estat feliç amb els cosins, però quan toca tornar a classe s’enganxa a tu cada matí a la porta. O el de la nena que fa dies que diu que “no vol anar-hi” sense saber explicar per què, i que a la nit es desperta més sovint.
També és molt habitual el nen que sembla que ho porta bé fins que arriba el diumenge al vespre. Llavors es posa seriós, li fa mal la panxa i no vol preparar la motxilla. O la nena que, a casa, es desborda amb qualsevol mínima contrarietat perquè ja està fent un esforç enorme per aguantar-se durant tot el dia a l’escola.
Aquestes situacions no són cap fracàs com a pares. Sovint són el senyal que el nen necessita més suport per fer la transició, més temps o una manera diferent d’afrontar la rutina.
Quan convé demanar ajuda professional?
Si la tornada a l’escola genera molt patiment, si els símptomes físics es repeteixen sovint o si notes que el teu fill està massa bloquejat, no cal esperar que el temps ho resolgui tot sol. A vegades, una orientació a temps evita que el malestar es vagi fent més gran.
A Àngels Espai Salut podem ajudar-te a entendre si el que veus forma part d’una adaptació normal o si hi ha algun factor que requereix una mirada més concreta. Si ho necessites, pots contactar amb nosaltres i explicar-nos què està passant a casa. De vegades, posar nom al que passa ja és el primer pas per fer la tornada una mica més lleugera.
La tornada a l’escola no hauria de viure’s com una batalla cada setembre. Amb preparació, comprensió i, quan cal, suport professional, molts nens aconsegueixen adaptar-s’hi millor i recuperar la calma en pocs dies.
Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració professional. Si et preocupa el desenvolupament, el llenguatge o l'aprenentatge del teu fill o filla, consulta amb una professional. Política editorial
Psicopedagogia a Manresa
Avaluació i intervenció en dificultats d'aprenentatge (dislèxia, discalculia), TDA-H i funcions executives, amb coordinació amb l'escola.