Com gestionar les rabietes dels infants: què fer abans, durant i després

Arriba el moment de marxar del parc i el vostre fill es posa a plorar, crida o es deixa caure a terra. Vosaltres també esteu cansats i teniu pressa. En aquesta situació, saber què convé fer és més fàcil que aconseguir fer-ho amb calma.

Les rabietes poden aparèixer quan els infants encara estan aprenent a expressar el que volen i a gestionar la frustració. Acompanyar-los no vol dir evitar tots els disgustos ni acceptar qualsevol conducta. Vol dir ajudar-los a passar aquell moment amb seguretat i mantenir un límit que puguin entendre.

Abans: podem anticipar alguns moments difícils

La gana, el cansament o un canvi inesperat poden fer que una situació costi més. Si les rabietes acostumen a aparèixer a la mateixa hora, mireu què passa abans: potser cal avançar el berenar, reduir les presses o revisar la rutina.

Anticipeu els canvis amb missatges senzills: «Després d'aquesta baixada marxarem del parc». Podeu oferir una elecció petita quan les dues opcions siguin possibles: «Vols guardar primer els cotxes o els blocs?». No cal convertir en pregunta una decisió que ja està presa.

L'Acadèmia Americana de Pediatria també proposa observar aquests desencadenants i oferir opcions limitades. Cap pauta elimina totes les rabietes: l'objectiu és que siguin més fàcils d'acompanyar.

Durant: primer seguretat, després paraules

Si hi ha objectes que poden fer mal, aparteu-los i manteniu-vos a prop. Si intenta pegar, marqueu un límit breu: «No et deixaré pegar. Soc aquí». Eviteu cridar, amenaçar o utilitzar càstigs físics.

Quan està molt alterat, un discurs llarg sobre el que ha fet no acostuma a ajudar. Podeu reconèixer el que sent amb poques paraules: «Volies continuar jugant i estàs enfadat». Reconèixer l'emoció no obliga a canviar la decisió de marxar.

Alguns infants accepten una abraçada; d'altres necessiten una mica d'espai. No imposeu el contacte. Si noteu que vosaltres també perdeu el control, feu una pausa breu mantenint la seva seguretat o demaneu el relleu d'un altre adult.

Després: és el moment d'ensenyar una alternativa

Quan recuperi la calma, podeu parlar del que ha passat sense fer-lo sentir dolent: «T'has enfadat perquè marxàvem. La pròxima vegada em pots dir que vols una estona més». Practiqueu una manera de demanar ajuda o d'expressar el disgust que sigui adequada a la seva edat.

Si ha fet mal a algú o ha trencat alguna cosa, ajudeu-lo a reparar-ho d'una manera que pugui comprendre. Reprendre la relació és important: una rabieta no defineix l'infant ni la vostra manera de criar-lo.

Quan ens convé consultar?

Demaneu orientació si els episodis són molt intensos o freqüents, hi ha risc de lesions, afecten clarament la vida familiar o escolar, o us costa sostenir-los. La valoració tindrà en compte el desenvolupament, el context i altres possibles dificultats; una rabieta, per si sola, no indica un trastorn.

Pediatria pot orientar quan hi ha dubtes de salut o desenvolupament. Des de la psicopedagogia a Manresa podem treballar l'orientació educativa amb la família i la coordinació amb l'escola dins del nostre àmbit.

Per acompanyar altres moments de frustració, també podeu llegir com ajudar els fills a prendre decisions. Si necessiteu revisar una situació concreta, expliqueu-nos què us està costant.