El meu fill parla a casa però no a l'escola: pot ser mutisme selectiu?

A casa explica històries, juga i parla amb naturalitat, però a l'escola no respon quan li pregunten. O bé parla amb alguns companys, però es queda en silenci davant dels adults. Quan aquesta diferència es manté i dificulta el dia a dia, convé valorar què està passant.

El mutisme selectiu és un trastorn relacionat amb l'ansietat en què l'infant té dificultats persistents per parlar en determinades situacions, tot i poder fer-ho en altres. No és una decisió de no parlar ni una manera de portar la contrària. Tampoc és adequat definir-lo simplement com una «timidesa extrema».

Com es diferencia de la timidesa?

Un infant tímid pot necessitar temps per sentir-se còmode i, després, participar verbalment. En el mutisme selectiu, el bloqueig persisteix i afecta activitats com demanar ajuda, respondre a classe o expressar una necessitat. Aquesta comparació orienta, però no permet fer un diagnòstic des de casa.

Hi ha altres explicacions possibles: una incorporació recent a l'escola, desconeixement de la llengua que s'hi parla, dificultats de llenguatge o altres situacions que cal explorar. És important conèixer l'infant en més d'un entorn. L'article timidesa o un problema de comunicació pot ajudar-vos a ordenar les primeres observacions.

Què podem observar sense posar-lo a prova?

Anoteu amb qui parla, on ho fa i de quina manera: amb veu habitual, en un murmuri, amb gestos o amb respostes escrites. Observeu també si pot demanar anar al lavabo, avisar quan es troba malament o comunicar que necessita ajuda.

Compartiu aquesta informació amb l'escola sense demanar que el facin parlar per comprovar-ho. Una frase com «a casa sí que parles, digues-ho ara» pot augmentar la pressió. Tampoc cal gravar-lo d'amagat ni mostrar vídeos seus sense tenir en compte com se sentirà.

Com podem acompanyar-lo a casa i a classe?

Manteniu una relació propera i doneu-li temps per respondre. Durant una activitat, pot ser més fàcil començar amb comentaris compartits que amb una successió de preguntes directes. Accepteu formes de comunicació que li permetin participar i tenir cobertes les necessitats, mentre es prepara un pla professional.

No el ridiculitzeu, no el castigueu pel silenci i eviteu anunciar davant de tothom que «avui ha parlat!». Si cal fer passos graduals, aquests s'han d'ajustar al seu nivell d'ansietat i coordinar entre família, escola i professionals; no es tracta d'improvisar reptes.

Quan convé demanar ajuda?

Si el silenci es manté, limita la participació o impedeix comunicar necessitats, parleu amb pediatria i amb l'equip d'orientació del centre educatiu. La valoració pot requerir professionals de salut mental infantil i logopèdia. No espereu que desaparegui només perquè l'infant es fa gran.

La guia professional d'ASHA sobre mutisme selectiu descriu aquest abordatge coordinat. La logopèdia pot explorar la parla, el llenguatge i la comunicació, però no substitueix l'atenció específica a l'ansietat.

Si, a més, teniu dubtes sobre el llenguatge del vostre fill, podeu consultar el nostre servei de logopèdia a Manresa. Quan el motiu principal és el bloqueig per ansietat, cal orientar la consulta cap als professionals corresponents.