La família és, en teoria, el nostre refugi emocional. Però, què passa quan aquest refugi es converteix en una font constant de dolor, ansietat o culpa? No totes les famílies són espais segurs. Algunes reprodueixen dinàmiques que fereixen, limiten i deixen una empremta emocional profunda. Parlem de les conductes familiars tòxiques.

Moltes persones creixen envoltades de missatges destructius disfressats de preocupació o d’"amor dur". Comentaris que minven l’autoestima, manipulacions subtils, o una crítica constant que paralitza qualsevol intent d’autonomia. El més greu? Sovint ni tan sols ho reconeixem, perquè ho hem viscut sempre.

SENYALS QUE NO HAS D'IGNORAR

  • Et fan sentir culpable per pensar diferent o prioritzar-te.
  • Controlen les teves decisions amb l’excusa de “sabem què és millor per a tu”.
  • Utilitzen el silenci o la crítica com a forma de càstig emocional.
  • Et desqualifiquen davant d’altres, fins i tot amb humor.
  • Neguen o minimitzen el teu dolor emocional.

Per què costa tan acceptar-ho? Perquè trenca una idea fonamental: la família ens ha d’estimar incondicionalment. Acceptar que un entorn familiar pot ser tòxic remou culpa, vergonya i por. Però no podem iniciar cap procés de sanació sense mirar la realitat de cara.

COM PROTEGIR-TE? 

  • Validació personal: els teus sentiments són reals. Si alguna cosa et fa mal, és vàlida
  • Establiment de límits: Dir “això no ho accepto” no és egoisme, és autodefensa.
  • Suport professional: La teràpia t’ajuda a entendre els patrons familiars i com t’afecten.
  • Distància emocional: en alguns casos, protegir-te vol dir posar distància, física o emocional.  

COM PARLAR-HO EN AQUESTA SITUACIÓ? 

Abordar conductes tòxiques dins la família no és fàcil. Sovint hi ha por al rebuig, a fer mal, o a trencar una dinàmica que, tot i ser perjudicial, és coneguda i “segura”. Però la comunicació és la clau per transformar relacions. Això sí: cal fer-la des de la calma, la claredat i, sobretot, l’assertivitat.

1. PREPARA'T EMOCIONALMENT

No esperis que l’altra persona canviï d’immediat o que ho entengui a la primera. Treballa abans el teu propi posicionament:

  • Què vols expressar?
  • Què et fa mal i com t’afecta?
  • Quins límits vols posar?

Parlar des de tu, i no des de l’acusació, genera més obertura. Exemple:

"Quan em parles d'aquesta manera, em sento infravalorat/a. Necessito que em respectis quan expressi la meva opinió."

2. ESCULL EL MOMENT ADEQUAT

Evita tenir converses profundes enmig d’un conflicte actiu. Busca un moment tranquil, sense interrupcions, on tots estigueu més receptius. La calma afavoreix l’escolta.

3. CLAR, FERM I EMPÀTIC

Comunica’t des del respecte però amb claredat. No cal justificar cada sentiment. Utilitza missatges en primera persona:

  • ❌ “Tu sempre em controles”
  • ✅ “Em sento pressionat/a quan em preguntes constantment què faig i amb qui”

4. POSA LÍMITS SANS

Els límits no són càstigs. Són formes de protegir la relació i a tu mateix/a. Poden ser petits gestos com:

  • No respondre a trucades quan estàs desbordat/da.
  • No acceptar comentaris despectius disfressats d’humor.
  • Posar límits en temes que no vols parlar (com parella, fills, diners...).

5. ACCEPTA QUE POTSER NO CANVIARAN

Algunes persones es defensaran, negaran o fins i tot et faran sentir culpable. No tothom està preparat per escoltar. Però el teu benestar emocional no pot dependre de l’aprovació dels altres.

És important recordar que posar límits no és trair la família, sinó protegir la relació de l’excés, el dany i la repetició de patrons tòxics.

És possible que, malgrat posar paraules al que et fa mal i intentar establir límits sans, l’altra persona no reaccioni com esperaves. Potser es defensa, ho nega o simplement no està preparada per al canvi. I això pot fer mal. Però no vol dir que tot estigui perdut.

Recorda això: no pots controlar com reacciona l’altra persona, però sí pots controlar com et cuides tu mateix/a.