Per què el meu fill té sempre la boca oberta? Respiració oral en infants
Raquel Cano, psicopedagoga
Publicat el

Si el vostre fill o filla té sovint la boca oberta, pot ser que us pregunteu si respira per la boca i si això necessita atenció. Veure els llavis oberts en un moment puntual no permet saber com respira. El que convé observar és si passa de manera habitual, també quan descansa o dorm.
La respiració oral pot tenir diferents causes. Un refredat pot fer que durant uns dies sigui difícil respirar pel nas; en altres casos hi pot haver una obstrucció persistent, al·lèrgies o altres factors que requereixin una valoració. No és adequat atribuir-ho només a un mal hàbit.
Què podem observar a casa?
Fixeu-vos si té congestió freqüent, ronca, dorm amb la boca oberta o es desperta amb la boca seca. També és útil comentar si el son sembla poc reparador o si observeu pauses en la respiració mentre dorm.
Anoteu quan passa i des de quan. No cal passar la nit vigilant-lo, però aquestes observacions poden ajudar pediatria a decidir què valorar. Si hi ha dificultat respiratòria important o un episodi agut, busqueu atenció mèdica; aquest article no serveix per gestionar una urgència.
Quan cal consultar pediatria o otorrinolaringologia?
Si la boca oberta i la respiració oral són persistents, o hi ha roncs habituals, parleu amb pediatria. Segons el cas, pot caldre una valoració d'otorrinolaringologia per comprovar si l'aire passa adequadament pel nas i estudiar la causa.
Primer cal saber si pot respirar bé pel nas. Demanar-li que tanqui la boca no resol una obstrucció. Tampoc és recomanable enganxar-li els llavis amb cinta ni improvisar dispositius per mantenir-los tancats.
Les orientacions professionals d'ASHA sobre trastorns miofuncionals orofacials remarquen la necessitat d'abordar els factors respiratoris i treballar de manera coordinada. La postura de la boca s'ha d'interpretar juntament amb la resta de l'exploració.
Quin paper té la teràpia miofuncional?
La logopèdia pot valorar la postura de repòs de llavis i llengua, la masticació, la deglució i altres funcions orofacials. Quan està indicat, la teràpia miofuncional treballa aquestes funcions amb activitats ajustades a l'infant.
No substitueix l'estudi mèdic d'una possible obstrucció ni els tractaments que s'indiquin per resoldre-la. En alguns casos també cal coordinar-se amb odontologia o ortodòncia. La combinació dependrà de les necessitats, no d'un exercici estàndard per a tots els nens.
A Àngels Espai Salut disposem de teràpia miofuncional a Manresa. Una valoració permet explorar si aquest és l'àmbit que necessita suport o si primer convé una altra consulta.
Podem fer exercicis a casa?
Sense saber la causa, no és bona idea començar rutines per «enfortir la llengua» o forçar la respiració nasal. Si una professional indica activitats, us explicarà l'objectiu i com fer-les; el seguiment permet ajustar-les.
Observeu el descans i seguiu les indicacions mèdiques que ja tingueu. Si hi ha altres dificultats de parla o llenguatge, podeu llegir quan convé acudir al logopeda. Per orientar la consulta sobre la boca oberta, expliqueu-nos què heu observat i si ja s'ha valorat la respiració.
Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració professional. Si et preocupa el desenvolupament, el llenguatge o l'aprenentatge del teu fill o filla, consulta amb una professional. Política editorial
Teràpia miofuncional a Manresa
Assessorament, prevenció, valoració, diagnòstic i tractament de les funcions del sistema orofacial: succió, respiració, deglució, masticació i articulació de la parla.