Quan hem de portar el nostre fill al logopeda?

Si us preocupa com parla el vostre fill o filla, podeu consultar un logopeda sense esperar que arribi a una edat concreta. Parlar poc, tenir dificultats per entendre el que li diem o no fer-se entendre són motius diferents, i cal mirar què passa en cada cas. Una valoració ajuda a saber si convé intervenir, fer seguiment o consultar altres professionals.

És habitual comparar-lo amb els companys de classe o recordar quan va començar a parlar un germà. Aquestes comparacions poden fer sorgir una pregunta, però no expliquen per si soles el desenvolupament d'un infant. Ens interessa sobretot com es comunica, què comprèn i com va avançant.

Quins senyals ens poden fer consultar?

En els més petits, observeu si busquen compartir coses amb vosaltres: assenyalar un objecte, mostrar una joguina, demanar ajuda amb un gest o fer servir paraules. Si costa trobar aquestes iniciatives, si sembla que no entén missatges senzills o si el llenguatge avança molt poc, comenteu-ho amb pediatria.

Les fites del desenvolupament dels CDC són una orientació per parlar d'aquestes observacions amb professionals; no són una prova diagnòstica. Per exemple, als dos anys la majoria d'infants ja ajunten almenys dues paraules. Si aquest és el vostre dubte, l'article «El meu fill té 2 anys i parla poc» explica amb més detall què observar.

En infants més grans, pot preocupar-nos que altres persones els entenguin amb dificultat, que evitin parlar perquè alguns sons no els surten, que els costi explicar una experiència o que no comprenguin les instruccions adequades a la seva edat. També podem consultar per dificultats de fluïdesa, com bloquejos o repeticions que generen tensió.

Si ha deixat de dir paraules o de fer coses que abans feia, consulteu pediatria sense esperar. Si sospiteu que no hi sent bé, també és important valorar l'audició. No cal atribuir-ho tot a falta d'atenció o a «ja parlarà».

És massa petit per anar al logopeda?

La logopèdia infantil també pot treballar amb infants que encara no parlen gaire. La primera feina no ha de ser fer-los repetir paraules: pot consistir a observar el joc, la comprensió, els gestos i la manera com interactuen amb la família.

Consultar no implica necessàriament començar un tractament. Pot servir per rebre pautes ajustades a l'infant i saber què cal seguir observant. Esperar sense criteris, en canvi, deixa la família amb el mateix dubte.

Què podem fer a casa mentrestant?

Reserveu moments per jugar i conversar sense presses. Seguiu el que li interessa, comenteu el que fa i deixeu espai perquè respongui a la seva manera. Si diu «cotxe», podeu ampliar-ho amb «sí, el cotxe vermell», sense exigir que ho repeteixi.

Convertir cada conversa en un examen acostuma a fer-la menys agradable. No cal preguntar contínuament «què és això?» ni corregir tots els errors. Teniu més idees a com fomentar el desenvolupament del llenguatge.

Com és una primera valoració?

La família explica què li preocupa i com es comunica l'infant a casa i a l'escola. La professional explora les àrees que calgui i proposa els següents passos. Porteu exemples concrets: una paraula que li costa, situacions en què no l'entenen o observacions de la mestra.

A Àngels Espai Salut disposem de logopèdia a Manresa. Si voleu orientar aquesta primera consulta, podeu explicar-nos què heu observat. No cal tenir un diagnòstic abans de preguntar.